RESUM

Els videojocs són sovint motiu de controvèrsia: molts infants i adolescents els adoren; alguns pares, mares i mestres els detesten, tot i que alguns només en saben el que n’han sentit a parlar. I sovint la discussió no va més enllà. Però podem tenir (i proposar) una visió diferent: una mirada crítica sobre el seu contingut i sobre l’ús que poden tenir a l’aula.

DESENVOLUPAMENT

1. Els videojocs actuals

Fa temps que els videojocs van deixar de ser simples jocs de “matar marcianets” i actualment són un món molt diferent al de fa 10 o 15 anys. No nomes han evolucionat en les prestacions tecnològiques sinó també en els seus plantejaments sinó en les estructures internes, i per això alguns videojocs actuals poden tenir una utilitat educativa indubtable a l’hora de treballar coses com la simulació de realitats, plantejament d’hipòtesis i estratègies o l’aprenentatge per prova-error.

Algunes de les noves característiques més significatives són:

  • No hi ha una única via de resolució: el jugador pot arribar al mateix objectiu de múltiples maneres.
  • De vegades no hi ha un únic objectiu final sinó múltiples, o fins i tot pot no haver-hi un final clar.
  • Sovint requereixen l’elaboració d’estratègies a mig i llarg termini i cal tenir en compte multitud de variants per a elaborar-les.
  • Sovint possibiliten o fins i tot requereixen la col·laboració d’altres jugadors: cal que els jugadors s’organitzin, es reparteixin tasques… I, així, podem trobar un nen de 12 anys comandant tot un equip.

Un cop d’ull a tres exemples de jocs actuals:

Aquest és un joc d’estratègia en què cal construir  i fer prosperar ciutats, i conquerir i defensar territoris:

Aquí es navega pel fons marí i es pot buscar objectius o simplement anar nedant i descobrint flora i fauna:

En aquest joc de situació es porten diferents personatges que viuen la seva vida quotidiana i segons les decisions que prenem la seva vida anirà per un costat o per un altre:


2. Els videojocs a l’aula?

D’entrada, portar els videojocs a l’aula pot ser una bona eina per a treballar el currículum de diferents matèries. Per exemple, en el primer dels tres videojocs anteriors, cal primer entendre la lògica econòmica i social de l’època històrica escollida si es vol aconseguir fer progressar materialment i territorial el seu poble; i després decidir o aprendre a base de prova-error quina és la millor estratègia: pot agafar el primer batalló que tingui i sortir a barallar-se amb el primer que trobi, pot quedar-se a la seva terra i fer-la prosperar i tenir l’exèrcit només per defensar-se, pot anar per tot el territori investigant què fan els altres pobles i imitar-ne les decisions, pot establir aliances amb els pobles veïns, pot experimentar noves formes d’organització… Per tant, pot ser útil en àmbits com les ciències socials, els valors o la tecnologia.

Però, a banda del treball curricular, portar un videojoc a l’aula serà sobretot l’oportunitat d’una pràctica gens habitual i per això encara més interessant: portar una mirada crítica sobre una realitat que omple el temps diari de molts dels nostres alumnes i sobre la qual no acostuma a haver-hi cap altra mirada que la del jugador/a que es deixa portar per la dinàmica del joc sense pensar que, a part de divertir-lo, també pot estar influint sobre la seva manera de veure el món. I entendre que divertir-se “jugant a ser dolent” no té per què estar renyit amb tenir una visió crítica i intel·ligent de les coses.

3. Activitat: September 12th

Aquest és un exemple d’una possible activitat amb un videojoc a l’aula; en aquest cas és fàcil i gratuïta, ja que no és un joc publicitari, a diferència de la majoria dels que hi ha a Internet. Utilitzarem el joc per reflexionar al voltant dels conflictes armats i la violència en general i imaginar com ens sentiríem si en forméssim part, en qualsevol dels dos bàndols. La introducció del joc el planteja com un model que pots utilitzar per explorar alguns aspectes de la Guerra al terror (es refereix a la campanya militar que van iniciar els EUA sota la presidència de G.Bush per a combatre els autors de l’11-s).

En aquest cas el millor és deixar que sense cap reflexió prèvia directament entrin, juguin i observin. Després ja farem la reflexió. El joc ens pot resultar una mica frapant o violent, sobretot si es pot sentir el so. Però també és cert que resulta poca cosa en comparació alguns dels jocs habituals a les consoles. Cliqueu a la imatge per a jugar:

Un cop hagin jugat una estona i vagin entenent la mecànica, ve el moment de la reflexió a partir del joc:

  • Has disparat? Per què?
  • Què passa quan mates civils?
  • Com et sentiries tu si matessin un familiar teu? Creus que la ràbia podria fer-te actuar d’una manera irracional i fer coses que no faries normalment?
  • Creus que a les guerres passa com al joc, que són inevitables les víctimes civils? Quina opinió deuen tenir de tu aquests civils? Veuen qui els està disparant?
  • T’ha costat tenir l’arma a la mà i no disparar? Per què? Quina sensació sents tenint a les mans el poder de “matar gent”? Creus que a la realitat deu passar el mateix?
  • En el joc hi ha uns personatges qualificats de “terroristes”; com qualificaries el teu paper en el joc? Diries que ets un assassí o terrorista?

Però també podem aprofitar el joc per a fer una reflexió crítica sobre la lògica del mateix joc:

  • En algun moment del joc justifica perquè qualifica algunes persones com a terroristes? O explica quina diferència hi ha entre el que hagin fet els “terroristes” i el que fem nosaltres quan juguem?
  • Creus que es pot distingir un terrorista per la manera com va vestit? La gent que porta turbant és necessàriament terrorista?
  • Segons el joc, si mates un terrorista els seus amics i familiars es converteixen en terroristes. Creus que a la realitat també deu ser així?
  • El joc ha aconseguit el seu objectiu, fer-te reflexionar?

4. Activitat: anàlisi crítica dels jocs de guerra

Tot i que molts jocs d’estratègia impliquen enfrontaments, els jocs pròpiament coneguts com a bèl·lics són aquells en què es lluita i es mata en primera persona (cada cop amb més realisme) i en què la part estratègica queda en un segon pla.

Hi ha alguns d’aquests jocs que són molt populars, que la majoria d’alumnes coneix i/o hi ha jugat alguna vegada (tot i que sovint no tenen edat per a fer-ho ja que molts d’aquests jocs són per a majors de 18 anys). A més de ser una realitat, ens agradi o no, també pot ser una oportunitat per a portar sobre aquests jocs el que no hi ha mai, una mirada de reflexió crítica, a partir de preguntes sobre aquests jocs en general, no un de concret:

  1. Pots escollir el bàndol en el qual lluitar o en el joc ja et ve determinat qui són els “bons” i qui els “dolents”?
  2. Els bons acostumen a ser d’alguns països en concret o és indiferent?  Creus que això pot fer que la gent que hi juga acabi sentint més simpatia cap aquests països en la realitat?
  3. I els dolents? Com es deu sentir la gent dels països que sempre surten com a dolents quan veuen aquests jocs?
  4. Quan entres en batalla, et planteges en algun moment si els enemics a qui vas a matar s’ho mereixen? Fins a quin punt creus que en una guerra real passa el mateix? Enumera tres diferències que creus que hi ha entre el joc i una guerra real.
  5. Els soldats del joc poden ficar-se dins alguna altra categoria que no sigui “bons” o “dolents”? Creus que a la vida real es pot classificar així les persones que coneixes? En cas de ser així, a quin grup et posaries tu? I a quin grup es deu posar la resta de gent?
  6. Hi ha algun moment en el joc en què es qüestioni la teva actuació o la dels del teu bàndol?
  7. Creus que jugar a aquest tipus de joc et pot tornar més insensible a la violència real?
  8. Creus que alguns videojocs tenen plantejaments racistes, masclistes o discriminatoris de qualsevol altre mena?

5. Debat: És cert que els videojocs poden alterar conductes?

El debat etern… Aquesta és una qüestió sobre la qual ni tan sols els experts es posen d’acord i que per tant és clar que no aconseguirem pas aclarir en un debat a classe, però sí que és útil posar-lo sobre la taula per provocar que cadascú individualment reflexioni sobre la seva realitat.

Per a preparar el debat podem proposar algunes fonts per a investigar:

Els videojocs agressius i la violència del jovent

Violència tolerable?

Amnistia Internacional denuncia la proliferació de jocs que fomenten la violència contra les dones

Provocan los videojuegos gente violenta?

Defensa del videojuego y el juego

Per a generar el debat podem utilitzar algunes preguntes:

  • Creieu que, per exemple, jugar a jocs de carreres pot fer que a la carretera conduïm de manera temerària o que jugar a jocs violents fer-nos ser més violents?
  • O és que justament la gent que tria els jocs violents és la més violenta de per si?
  • O potser el que fa no és posar-nos més violents sinó més insensibles i tolerants a la violència?
  • Si acceptem que de vegades algú pot imitar conductes violentes d’un videojoc… Per què no passa sempre amb tothom,  per què amb uns sí i d’altres no?
  • Creieu que hi ha un límit saludable d’hores davant els videojocs?
  • Creieu que en alguns moments o per a algunes persones els videojocs poden funcionar com una fugida de la realitat?

u

MÉS MATERIAL

Els jocs seriosos (serious games) són una alternativa per utilitzar els videojocs a l’aula. Es tracta de jocs dissenyats especialment amb una finalitat educativa o de conscienciació (com el que hem vist anteriorment, September 12th) que ja porten la reflexió implícita i sovint estan encarregats per institucions, ong, etc., que els utilitzen com una manera atractiva i entretinguda de sensibilitzar el públic més jove. Alguns exemples:

Juga amb la igualtat
Juga amb la diversitat | Les Tres Bessones
The cost of life
Mans Unides – Un Joc perillós
El Joc d’en Doll

Aquí hi teniu un blog d’un docent sobre videojocs i aprenentatge

I un article sobre com els videojocs poden ser útils per tractar l’atenció a la diversitat a l’aula.

Un article sobre la ideologia que hi ha al darrere dels videojocs bèl·lics.

Un llibre  sobre sexisme i videojocs.

Una notícia sobre un videojoc polèmic; una app en què el jugador juga a bombardejar Gaza, aparegut durant les setmanes de 2014 en què Israel ha estat bombardejant la franja de Gaza amb milers de morts: Bomb Gaza

Per a una ciutadania crítica és un material creat per Xavier Breil per a AulaMèdia,
sota llicència de Creative Commons.

<!–[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 <![endif]–><!–[if gte mso 9]> <![endif]–> <!–[endif]–>

Anuncis