RESUM

Sabem com funciona la televisió per dins? Tot i passar unes quantes hores cada dia veient-la, la majoria d’espectadors no coneix més enllà dels qui veuen en pantalla i no tenen idea de qui la fa i per què. En aquesta unitat respondrem aquesta pregunta des de dos punts de vista: quins són els diferents actors que participen en la realització d’un programa i quines són les motivacions que porten les cadenes a fer-los.

DESENVOLUPAMENT

1. Activitat: Qui hi ha darrere la càmera?

Quan mirem un programa de televisió tendim a quedar-nos únicament a la persona o persones que veiem en pantalla, oblidant les altres desenes i desenes de persones que fan possible que els puguem veure. El presentador és només l’últim anell de la cadena, només la cara visible de tot un equip format per moltíssimes persones que fan feines i desenvolupen càrrecs molt diversos que la gran majoria del públic no coneix. Seria el mateix que pensar que tot el mèrit de la camisa que tant ens agrada és del dependent que ens l’ha venut, o que tot el mèrit d’un plat exquisit  és del cambrer que ens l’ha servit al restaurant.

En el vídeo següent es juga amb els diferents elements per il·lustrar aquesta mateixa idea.

Un cop vist podem plantejar aquestes dues preguntes:

a) En els diferents intents de començar el programa, quina cosa falla en cada cas i qui creus que és el o els professionals que fan aquesta feina? (les respostes són, per ordre: llum-il·luminadors, so-tècnics de so, guió-guionistes, imatge-càmeres i realització)

b) Digues almenys tres feines més que intervenen en la preparació i desenvolupament d’un programa. (algunes possibilitats: realització, producció, maquillatge, decorat, assessorament lingüístic… Per il·lustrar-ho o bé buscar-ne més podeu consultar, per exemple, la fitxa tècnica del programa Polònia)

2. Televisions privades i públiques

Un concepte que cal tenir ben clar com a ciutadans és la diferència entre les televisions públiques i les privades. Els mitjans públics es van crear originalment amb vocació de servei (no per fer negoci), per tal d’assegurar que tingués una cadena que no depengués dels interessos privats i per tant no es regís per la qüestió econòmica sinó per l’interès comú. És, doncs, la manera que tenim els ciutadans d’assegurar-nos la presència d’una cadena que quan informa, quan entreté, quan programa, etc, pensa en nosaltres i no en els seus ingressos.

Les cadenes privades, en canvi, fan televisió per guanyar diners, exactament igual que qualsevol altra empresa (per descomptat, ja sabem que també hi ha d’altres interessos pel mig com per exemple el poder que dóna controlar mitjans de masses).

3. Pregunta per al debat: Com guanyen els diners les cadenes privades?

Per què volen tenir molta audiència les televisions? Quina relació hi ha entre l’audiència, la publicitat i els beneficis de les cadenes? Una bona manera d’introduir el tema és proposar als alumnes de completar aquest quadre que compara (molt simplificadament) tres negocis diferents:

FORN DE PA BUFET D’ADVOCATS CADENA DE TELEVISIÓ
EMPRESARI FORNER ADVOCATS
CLIENT VEÏNS I VEÏNES ALGÚ AMB PROBLEMES LEGALS
QUÈ VEN? BARRES DE PA SERVEIS DE DEFENSA
EN QUÈ GASTA? MATÈRIA PRIMA
MAQUINÀRIA
DESPATX PERSONAL
COM POT REDUIR DESPESES? COMPRANT MATERIAL O MÀQUINES MÉS BARAT DESPATX MÉS BARAT O ABAIXAR SOUS
COM POT AUGMENTAR INGRESSOS? VENDRE MÉS BARRES
VENDRE MÉS CAR
FER MÉS JUDICIS
COBRAR MÉS CAR

En un primer moment la resposta que pot venir-los al cap és que els clients de les cadenes som els espectadors i que el que ens venen són els programes. La realitat, però, és que el que venen les cadenes són xifres d’audiència, és a dir, quantitat d’espectadors, i que els clients són els anunciants (normalment a través d’una agència de publicitat). És important ser conscients d’això: el producte venut som el número d’espectadors que mirem un programa, i una manera de guanyar més diners és aconseguir concentrar més espectadors en un programa perquè l’anunciant pagarà més pel mateix anunci. D’aquí vénen les lluites per l’audiència.

Aquest és, doncs, el motor de tot plegat. Si originalment l’objectiu era fer programes i els diners de la publicitat es feien servir per poder pagar-los, avui les cadenes de televisió dissenyen la seva programació per a poder mantenir els ingressos publicitaris. La programació s’organitza en funció dels interessos dels anunciants i no dels interessos dels telespectadors; és per això que es prioritzen els programes que tenen més audiència, encara que siguin “dolents” o èticament reprovables, i especialment si costen poc. És així de simple: si la Belén Esteban és una estrella mediàtica i algú li paga 120.000 euros per programa és perquè per alguna raó molta gent la mira. I en realitat no importa quina és aquesta raó: l’únic que importa és els milions d’espectadors que ho mirin i a quin preu els pagaran els anunciants.

4. I per què fan els programes que fan?

Entendre com es guanyen els diners al negoci de la televisió també ens ajuda a entendre la segona cosa important: amb quins criteris es pensen i trien els programes.

La taula següent, extreta del llibre La caja sucia, de Lorenzo Díaz, relaciona el cost dels programes més vistos de Televisió espanyola al 2004 amb la seva audiència. A primera vista podríem pensar que això és una cosa anecdòtica que no té cap interès per als espectadors i per al nostre alumnat a l’hora d’analitzar els programes. Res més lluny de la realitat: en aquesta taula hi ha l’explicació de per què ens els darrers anys cada cop s’han anat fent més programes “del cor”, reality show, etc.

De vegades es pensa que les cadenes escullen els programes segons el gust personal dels qui les dirigeixen i que per això certes cadenes fan molt del que anomenem teleporqueria. La raó, però, és molt més simple i prosaica. Comparem les xifres de Gente amb les de Cruz y raya: mentre que l’audiència és pràcticament igual, el cost del segon es multiplica per 20. No cal donar-hi gaire voltes: el programa del cor donava uns ingressos similars (adaptant cada cas a l’hora en què es passa el programa) amb un cost 20 vegades menor. Des d’una òptica empresarial les conclusions són molt clares.

MÉS MATERIAL

El primer vídeo que hem vist és el fragment inicial de Darrere la pantalla, un reportatge d’AulaMèdia que mostra pas per pas tota la gent que intervé en la construcció d’un programa de televisió. Hi trobareu explicacions i reflexions de cada professional.

Si voleu aprofundir en els fonaments del llenguatge audiovisual, trobareu més informació i alguna activitat en aquest bloc.

També trobareu informació gràfica i escrita en aquesta pàgina de TV3.

Per a una ciutadania crítica és un material creat per Xavier Breil per a AulaMèdia,
sota llicència de Creative Commons.