1. Segons el vidre amb què es miri…

RESUM

La funció que la societat atorga al periodisme és la de ser els ulls de la ciutadania i explicar-nos què ha passat en un lloc on no érem. De vegades, però, resulta que el que ens trobem és que la realitat canvia segons el mitjà que ens l’expliqui. Què podem fer els ciutadans davant d’això?

…

DESENVOLUPAMENT

1. Objectivitat i subjectivitat

Primer de tot cal recordar la línia clara que separa l’objectivitat de la subjectivitat, la diferència entre dir com és una cosa i dir què en penso jo d’aquella cosa, que segur que l’alumnat ha treballat en altres matèries.

I en segon lloc, cal recordar que la funció primera dels periodistes és informar-nos el més objectivament possible sobre el que ha passat perquè nosaltres ens puguem formar la nostra pròpia opinió sobre el que ha passat. És impossible ser absolutament objectiu, però això no ha de ser excusa per a no ser-ho tant com es pugui. És una cosa molt òbvia, però no ho sembla tant quan mirem titulars com aquest:

El titular no compleix algunes de les premisses periodístiques més bàsiques com són no implicar-se en la notícia o respectar la presumpció d’innocència d’un acusat (un dret que tenim tots els ciutadans fins que un judici no demostri el contrari). És molt fàcil (massa) fer demagògia amb un tema com la pornografia infantil i intentar incitar els instints més bàsics dels lectors de desig de justícia i venjança. Però és que els periodistes haurien de tenir molt clar que ells no són els encarregats de jutjar detinguts perquè la societat ja té uns altres especialistes encarregats d’aquesta feina.

En un diari hi ha lloc per a l’opinió, per descomptat, però per això hi ha espais propis de l’opinió, per separar el que són fets i el que són interpretacions. Si hi ha seccions d’opinió és perquè no hi hauria d’haver opinió a les altres seccions.

…

2. Activitat: Res és veritat ni mentida?

De realitat només n’hi ha una i les coses passen com passen. Això és, almenys, el que ens indica el sentit comú. Però de vegades, quan la realitat la percebem a través d’un mitjà, resulten coses com aquesta:

L’anterior presentació pot passar-se per a comentar-la o pot fer-se també com a activitat i fer que ordenin les portades (impreses és més fàcil) entre les que els semblen objectives (si n’hi ha alguna) i les qui no, i d’entre les subjectives ordenar-les segons cap a quin costat els sembla que s’inclinen. Evidentment allò important no és el resultat final, sinó adonar-se que si la informació fos objectiva aquesta classificació no tindria sentit.

…

3. Pregunta per al debat: Com puc saber què ha passat realment?

En qualsevol cas, aquesta col·lecció de portades posa de manifest dues coses. La primera, l’aberrant subjectivitat ja comentada, tan poc professional. I en segon lloc, ens planteja la resposta a la gran pregunta de com puc realment estar ben informat, de què he de fer si vull intentar saber què va passar: a la vista dels fets, sembla que la millor opció és beure de diferents fonts.

…

4. La fina (fina?) línia entre ser víctima o ser botxí

Els matisos del vocabulari són una potent arma al servei de la subjectivitat i la ideologia. De vegades sembla que només és un subtil salt lèxic el que hi ha entre agredir o defensar-se, entre canviar de jaqueta o ser flexible en els plantejaments propis, entre ser passiu o ser prudent. És un fil també molt agraït d’estirar a la classe de llengua. Alguns exemples per il·lustrar-ho:

…

5. Activitat: comparació de noticiaris

Un exercici summament enriquidor a l’aula és l’anàlisi comparativa d’alguns dels informatius que, en un mateix dia i a una mateixa hora, s’emeten per les diverses cadenes de televisió. Permet extreure interessants conclusions, tant des del punt de vista ideològic com lingüístic.

En els vídeos següents hi ha una mateixa notícia donada per dos mitjans diferents el mateix dia a la mateixa hora. Demaneu-los que els observin amb atenció els cops que calgui i que en comentin totes les diferències que hi veuen en quant a enfocament, qui hi surt, qui no hi surt, temps dedicat, interpretació del presentador, etc.: